Els inicis de la Quadra de Cunit o Quadra de Sant Cristofol data aproximadament del 991 i formava part del Castell de Cubelles juntament amb la quadra de Segur, Vilanova, Rocacrespa, Vilaseca i Gallissa.
Cunit , Conit, Sa llacuna van ser uns dels primers noms que es van donar a la població.
La primera data documentada data del 1488 quan Andreu Bisbal era el Senyor de Cunit. En aquesta època Joan Vilanóva té sembres a la masia de Gallissa en dominis de Pere Palau per pagar el lloguer de la Casa a terres de Cunit.
El 1515 l'hostaler Salvador Castillo va encarregar al Mestre d'obres Guillermo Suelt de Vilafranca l'obra de l'Hostal de Cunit, aquesta es va realitzar al Camí Reial de Barcelona a Tarragona davant de la casa de Pere Rovirosa i darrere de l'església. Dins l'obra del Mestre se l'obliga a realitzar 11 gossos començant els fonaments d'aquesta obra amb un sostre i dues teulades i una paret al mig de la Casa així com fer tres portals a la Casa i que quedés coberta per ambdós costats per 25 lliures Barceloneses sense la despesa del Mestre d'Obres ni dels treballadors.
Entre 1590 i 1591 Cunit queda semidespoblat a les incursions dels pirates moriscs.
El 1593 Joan Vidal de l'Hostal així cridat per ser un pagès que estava vivint a l'Hostal. Anys més tard, li van posar nom del trajecte del Camí entre l'església i el Camí Reial.
L'Hostal abastava la Vinya de l'Hostal, La vinya vella de l'Hostal, i les vinyes de Clariana, les Oliveres i Els mars morts.
El 1632 Joan Jaume Soler pagès de la quadra de Conit lloga a Antoni Mir un altre pagès de la Quadra Gallifa la Casa de la Casa de Conit i les terres que tenen a Mas Mortas.
El 1647 l'Hostal va anar a parar a les mans de Miquel Llucià Celler comerciant de Vic que després el ven a Miquel Àngel Pujarà Candeler ciutadà de Barcelona, la vídua d'aquest se'l va vendre a Mossèn Ramon Minguella Rector de l'església Santa Maria de Cubelles i Sant Cristofol de Cunit.
L'obrer major Jacinto Marivern camperol obrer de l'església de Cunit i els seus successors lloguen íntegrament tota la casa, el corral i les dependències dient-li ja l'Hostal Nou.
El 1733 A causa de l'augment d'habitants a Cunit s'amplia l'Església i per mutu acord amb el comú de Cunit Pere Morgades van decidir cedir perpètuament la premsa de raïm que era a l'Hostal per sufragar les despeses d'Església, i transfereix-ne l'ús i la propietat del Hostal degut al deute que tenien amb el comú.
1815 El noble Cristofol Icart va agafar les regnes fins que el seu successor i hereu Don Carlos de Llupiá que signa l'escriptura com a senyor directe, el preu de la venda va ser de 300 lliures Barceloneses.
A partir del 1818 es crea una línia de diligències de viatgers de Barcelona a València convertint-se l'edifici en Posada de carruatges.
El 1848 es va inaugurar la línia de Ferrrocaril entre Barcelona i Mataró i les diligències van anar decaient.
Durant més de 100 anys la Casa va ser Casa d'Aigües, de Pals, Sala de Balls, Ajuntament i Casa de Paces. Així com han viscut moltes famílies com Papiol, Legastiz, Escardó,Jané, Arnau, Martí, Ràfols, Vidal, Roig, Almirall, Giralt, Mestres, Romagrosa…
El 1963 Doña Margarita Udaeta esposa del Cònsol d'Espanya a Cuba va reformar tot l'edifici en apartaments i un any més tard el va convertir en Hostal batejant-li la “Diligència” en honor a totes les diligències i carruatges que van tenir parada aquí.
Des de Londres vénen el 1969 a Cunit Renato i Loren es van aventurar i consolidar l'Hostal com és avui dia. Ells van ser els pioners a establir les tradicionals Calçotades que els van donar tanta fama i prestigi, i que encara segueix.
Va arribar la merescuda jubilació i van prendre regnes amb les seves degudes innovacions el 1995 Renato i Mª del Carmen prenent-ho amb moltíssima il·lusió i ganes del bon fer i crear successives generacions amb Renato jr, Marina i Marcel i quedar inscrits a les pàgines de la història d'aquesta Casa vivint així com treballant-la i quedant-nos de moment amb els grans moments de les grans i magnífiques persones que ens han fet i ens fan anys rere anys estar AQUÍ…
